L’inici de la segona jornada del Congrés de Clubs 2026 ha donat pas a l’Eix 4, sota el títol «Impacte social i comunitat». Aquest bloc ha posat el focus en l’impacte de l’esport en l’entorn i en com generar un llegat positiu, entenent els clubs com a agents vertebradors del territori i motors d’inclusió.
Aquest eix ha constat del diàleg inaugural «L’empremta, la bellesa i el llegat de l’esport», a càrrec del filòsof i professor Xavier Antich i l’atleta de muntanya d’elit i periodista Anna Comet. També n’ha format part la taula rodona «El club com a motor social: mesurar i multiplicar l’impacte en el territori, la inclusió i la cohesió», amb José Coronado (TRAM Barcelona Open Fundació Johan Cruyff), Elisenda Pascual (Cercle Sabadellès 1856), Laia Palau (exjugadora de bàsquet i exdirectiva esportiva) i Pablo Sánchez (Reial Club de Polo de Barcelona).
Durant el diàleg que ha obert aquest eix, Xavier Antich ha ofert una visió humanista, posant en valor la importància fonamental dels clubs esportius. El filòsof els ha definit com a estructures imprescindibles per crear comunitat i vertebrar la societat des de la base.
En aquest sentit, Antich ha destacat el paper crucial del català en l’esport, recordant que els clubs són l’espai on els joves passen més hores fora de l’escola i, per tant, un entorn estratègic per a la socialització i la pervivència de la llengua. També ha reflexionat sobre la bellesa de l’esport, reivindicant que no només recau en la competició o l’èxit, sinó que l’esport en si mateix és una forma de cultura refinada on l’estètica, el moviment i l’esforç tenen un valor intrínsec extraordinari.
Per la seva part, Anna Comet ha traslladat aquesta idea de bellesa al terreny de l’esforç extrem i l’alta competició. L’atleta ha explicat que la societat està acostumada a veure només la imatge de l’èxit sota els focus, però que la veritable bellesa es troba moltes vegades amagada en les ombres. Comet ha relatat que en els moments més durs dels entrenaments, allà on hi ha la solitud, l’esgotament i el dolor que normalment no es veuen, hi ha una bellesa invisible que és, precisament, allò que atrapa l’esportista i li dona un sentit per continuar l’endemà.
La taula rodona posterior ha exposat com els clubs actuen com a motors de cohesió. Elisenda Pascual ha explicat l’aposta del Cercle Sabadellès 1856 per retenir el talent jove amb programes que transformen jugadors infantils en entrenadors. José Coronado ha relatat com el TRAM Barcelona Open va néixer com un torneig de tennis en cadira de rodes i s’ha acabat convertint en un esdeveniment que impulsa la inclusió trencant barreres a tota la ciutat.
D’altra banda, Laia Palau, des de la seva experiència com a exjugadora i exdirectiva, ha reivindicat la responsabilitat dels esportistes professionals a l’hora de transmetre l’esforç a les noves generacions, sobretot per lluitar contra les xifres d’abandonament adolescent de l’esport femení. I Pablo Sánchez ha explicat la creació d’una fundació pròpia al Reial Club de Polo de Barcelona que ha posat l’esport a disposició de joves en risc d’exclusió social, aconseguint vincular-los amb el club per integrar-los laboralment i socialment.
Com a cloenda d’aquest eix, la sessió ha donat veu a dues iniciatives que exemplifiquen a peu de pista aquest compromís social.
En primer lloc, Mònica García, patrona i secretària general de la Fundació Brafa, ha compartit el projecte d’incorporació de la dona a l’entitat a través de l’escolta activa de les nenes, l’adaptació d’espais i la creació d’espais de conciliació per a les famílies. «L’esport és una eina molt poderosa per formar, per educar i, per tant, per transformar la societat», ha defensat García Solanas.
Tot seguit, Rubén Labrado, capità de l’equip inclusiu del CE L’Hospitalet, ha tancat el bloc reivindicant l’esport com un espai de refugi, cohesió i creixement compartit. «A la pista fem pinya i molta unitat amb l’equip i els entrenadors” ha conclòs Labrado.
