El tram final del Congrés de Clubs 2026 s’ha centrat en la projecció i la inspiració més enllà dels clubs. Aquest espai ha analitzat com els clubs esportius assumeixen la gestió, la logística i l’organització de grans esdeveniments internacionals i de ciutat, equilibrant l’alt nivell organitzatiu, la viabilitat econòmica i el valor afegit que aporten a la massa social i al territori.
Per abordar aquesta temàtica, l’eix s’ha estructurat en una taula institucional sota el nom «Dels equips al món: la gestió de grans esdeveniments des dels clubs esportius», a càrrec de Santiago Mercè, president del CSIO (Concurs de Salts Internacional Oficial), i d’Eduard Soler, membre de la junta directiva de l’Olla de Núria.
Durant la taula institucional, Santiago Mercè ha compartit la seva experiència al capdavant del CSIO, un esdeveniment amb gran impacte internacional. Tot i l’alta professionalització i els recursos econòmics de què disposen gràcies als patrocinadors, Mercè ha explicat que la gestió és complexa, i més tenint en compte que cal fer-la compatible amb la vida diària d’un club on l’activitat social no s’atura durant el certamen.
Des d’una altra realitat, Eduard Soler ha explicat el repte de gestionar l’Olla de Núria, una cursa de muntanya mítica on l’organització depèn exclusivament de la tasca voluntària de prop de dos-cents socis del Club Excursionista de Vic. Segons Soler, l’èxit i la consolidació d’aquesta cursa es basen precisament en l’esperit de comunitat i la implicació altruista dels seus membres.
Ambdós ponents han reflexionat sobre el llegat i l’impacte que aquests grans esdeveniments deixen a la societat. Eduard Soler ha apuntat que l’Olla de Núria és «el fet diferencial» del club, allò que «els uneix un cap de setmana a l’any on tothom posa el seu gra de sorra perquè surti tot bé, és a dir, on l’organització està per sobre de l’individu». Per la seva banda, Santiago Mercè ha conclòs posant en valor l’esport base com l’esglaó fonamental abans d’arribar als grans escenaris, afirmant que «la gestió, les dificultats, la necessitat de fons o els voluntaris… tot el que passa en un esdeveniment petit pot equiparar-se a un gran esdeveniment; canvia la mida però l’ànima d’un club és la mateixa»
Finalment, la campiona del món d’ultra trail Núria Picas ha tancat el bloc amb un discurs emotiu sobre la llibertat, l’esforç i la resiliència. Picas ha compartit la seva trajectòria, recordant especialment el greu accident d’escalada que va patir amb 23 anys. Els metges li van dir que probablement no podria tornar a córrer, però Picas, lluny de rendir-se, es va enfocar en la rehabilitació, substituint la cursa per la bicicleta de carretera per tal de poder continuar sentint «la llibertat i el vent a la cara». Després d’anys de perseverança i tres intervencions quirúrgiques, el 2011 va tornar a córrer i només tres anys més tard es va proclamar campiona del món d’ultra trails. L’atleta ha incidit que l’esport professional no és només talent, sinó que és un «ofici» que requereix dedicació absoluta, un sacrifici invisible i incomprès, lluny dels grans focus mediàtics, però impulsat per una passió que t’obliga a intentar-ho «costi el que costi».
